André Ricard, disseny social i Fundació Mas Casadevall a El Puntal

El reconegut creatiu barceloní ha regalat durant 25 anys dissenys perquè les persones autistes de la Fundació Mas Casadevall els puguin fer i posteriorment es comercialitzin

La Fundació Lluís Coromina, inaugura aquest diumenge 5 de maig a les 13:30h al seu edifici El Puntal de Banyoles (C/Girona, 155), l’exposició: André Ricard i Mas Casadeval: 25 anys de disseny social i autisme, una iniciativa que vol donar a conèixer les diferents propostes creatives que el dissenyador André Ricard ha projectat en exclusivitat per un dels centres d’inserció d’autistes de referència a Catalunya: el Mas Casadevall al Pla de l’Estany. L’exposició, que ha comptat amb la col·laboració de la Diputació de Girona i de bonart cultural, té la curadoria del crític d’art Ricard Planas, la coordinació de Pep Mendoza i textos de Quim Fernàndez.

Si l’espai d’art El Puntal –de la Fundació Lluís Coromina– de Banyoles s’està erigint com un dels laboratoris de creació artística de referència a les terres gironines, és en gran part gràcies a l’orientació de la seva activitat, centrada en tres línies de treball: l’experimentació, la transversalitat artística i el compromís social. Al centre no només s’hi presenten les darreres aportacions creatives de diferents grups artístics de la zona- les companyies teatrals de Joan Solana i el Cor de Teatre, la productora del cineasta Albert Serra, o la Lluís Vilà Showroom-, sinó que també hi tenen cabuda un extens programa de formació de persones amb discapacitats intel·lectuals, com els tallers Art Especial, de la Fundació Estany.

Exposició i compromís del disseny. André Ricard col·labora amb el Mas des dels seus inicis, mercès a la seva amistat amb un dels cinc membres fundadors del MC: Jose Luis Brunet. L’aportació de Ricard al llarg de 25 anys ha consistit en proposar un disseny exclusiu de diferents productes d’ús quotidià –cendrer, jerra, làmpada, vaixella i espelmes en forma de trèvol –  de resolució senzilla i funcional, per tal que els residents de el Mas Casadevall puguin resoldre’ls i formar-se amb facilitat. Tal i com ens explica Pep Mendoza, director executiu del Mas Casadevall, «André Ricard dissenyà cadascun dels productes amb la finalitat de que els residents al centre poguessin participar en tots i cadascun dels processos d’elaboració del producte. Així en els tallers de paper, hi fabriquen les làmpares; i en els de ceràmica, hi fabriquen cendrers i gerres. Les peces es produeixen d’una manera artesanal, no serialitzada, i després es posen a la venda al mateix Mas, o bé adopten un ús més funcional pel centre» Un dels darrers dissenys que André Ricard ha proposat pel centre és el Trèvol: un conjunt de quatre espelmes antimosquit amb diferents aromes autòctones. La dificultat principal ha sigut la incorporació de les aromes a la cera, que finalment el dissenyador ha decidit fer amb les varietats de lavanda, pi, ginesta, fruites del bosc i citronella.

Amb aquesta iniciativa es posa de manifest l’actitud humanística d’André Ricard (Barcelona, 1929) davant el disseny, que l’entén com una disciplina que va més enllà de la forma i de la funció. En un dels seus assaigs més cèlebres –Disseny i qualitat de vida– ja afirmava que el disseny, després d’haver passat la seva funció com a eina de supervivència, «va passar a ser una disciplina al servei de l’home, per a millorar la seva qualitat de vida.». Amb aquest principi Ricard ha creat al llarg de la seva dilatada trajectoria alguns dels seus dissenys més cèlebres: la vaixella Compact (1962), la pinça Arce (1964) o els envasos d’Agua Lavanda i Agua Brava de la firma de perfums Puig, els cendrers Copenhagen, la batidora Moulinex o la torxa olímpica de Barcelona 92.  Fou fundador, juntament amb Antoni de Moragas, de l’ADI FAD, l’Agrupació de Disseny Industrial del Foment de les Arts. Amb la seva col·laboració al Mas Casadevall Ricard porta més enllà les seves pròpies conviccions en la disciplina: el disseny no només per millorar el confort quotidià de les persones, sinó també per ajudar a guarir-les.

25 anys Mas Casadevall, activitats i exposició. L’exposició és una de les moltes activitats que s’han organitzat per a commemorar el 25è aniversari de la fundació del Mas Casadevall, actes que van començar el nou de febrer passat, amb l’estrena del documental Poca Vergonya, de Gerard Olivé i Clàudia Cedó, i que recull el procés de creació d’una obra de teatre protagonitzada per alguns nois i noies amb autisme del centre. Mas Casadevall va ser una iniciativa privada per tenir cura de les persones afectades de Trastorns de l’Espectre Autista (TEA) i per a la prevenció alteració neuronal. En aquell moment s’ajuntaran diferents associacions especialitzades a la cura de malalties infantils, i juntes  varen prendre el nom d’una Masia del Segle XVIII, situada al municipi de Serinyà (Pla de l’Estany), de la que el Centre en faria seu des de la seva obertura el Novembre de 1988. Des dels seus inicis el centre va comptar amb un Consell Assessor, del que André Ricard en forma part inegrant, i que vetlla per la realització i millora del projecte. Mas Casadevall és un espai viu i integrat a l’entorn. A les llars, es millora el nivell d’autonomia personal dels residents, es facilita l’expressió i vivència emocional, es potencien les àrees funcional, cognitiva i motora dels residents i es promou la seva participació en la vida comunitària. I en aquesta dinàmica, l’art hi juga un paper cabdal:, perquè els hi aporta dos principis que l’acte creatiu proporciona: consolidació de l’autonomia de l’individu (afirmació subjectiva) i cooperació (integració identitària).