Diàleg entre art i gastronomina (Xavier Escribà + Ca l’Arpa) demà 16 d’abril a les 19h inauguració Espai Eat Art
15/04/2014
Que això no és una exposició convencional, queda bastant palès
quan es mira amb retrospectiva tota la documentació desglossada en
aquest opuscle i en l’exposició derivada que ara presentem sota el títol
“I per postres? Hiperpostres”. I malgrat que no hem inventat la sopa
d’all, ens agrada donar noves dinàmiques a l’espai eat art – fundació
lluís coromina que durant més de tres anys ha acollit, fins i tot, la
recreació d’un restaurant. I és que la dinàmica del fet contemporani
sap que, en el procés de construcció de les idees i dels objectes, hi
rau tanta importància com en el resultat final. El camí, el procés com
a aprenentatge i com a obra d’art. Nosaltres, però, hem volgut que
tan el procés com el resultat final es donessin la mà cohesionant dues
tradicions de la contemporaneïtat artística. Per aquest motiu, convidem
a Xavier Escribà a instal·lar-se durant els mesos de febrer i març a dins
la pròpia sala d’exposicions, posant al descobert les seves intimitats.
Una manera de fer que té precedents recents, com quan l’artista Evru
va ocupar el Macba o el propi periple que està desenvolupant Escribà
i que ja l’ha conduït per diferents museus i centres de Catalunya per
instal·lar-s’hi, obrint l’estudi en un acte de nomadisme ben entès i de
despullament, sense complexos de la seva manera de treballar. Un
manera de fer que indaga i experimenta amb la pintura fins a arribar
al punt d’eliminar el marc i el bastidor alliberant-se així dels límits de la
composició tradicional. L’artista no concep la tela com a suport o base
sobre la qual únicament pintar, sinó com un cos viu i voluble, i defuig
la noció d’obra pictòrica com a finestra. Així, doblega i gira la tela, la
desconstrueix després d’haver-la construït i la transforma tot sovint en
escultures.
Fins aquest moment l’Art s’evidencia i, a més, ho fa amb un artista de
primer nivell català, amb enorme projecció, i fent que crei una nova
casa-taller en un espai que normalment és de trànsit. I si bé l’Art és o
potser aliment per l’ànima, on és la relació amb Eat més gastronòmic,
el que fa especial aquest centre banyolí? En aquest punt és on entren a
la platea el cuiner Pere Arpa –a banda, llicenciat en arts– i la fotògrafa
Montse Lao, un matrimoni que regenta el restaurant Ca l’Arpa, amb
una estrella Michelin. Un luxe i un mèrit d’espai que Banyoles i la
comarca té com a referent culinari. Un local que està acostumat a relatar
el menjar elevat a la categoria d’art efímer, tot trencant les normes
establertes, com ho han fet elbulli o el celler de can roca, els altres
dos restaurants de referència que han passat per les sales de l’espai
eat art. En els seus casos, el maridatge va ser entre escultura, disseny
industrial i gastronomia. Doncs bé, Pere Arpa i Montse Lao –que ha
fet un acurat seguiment del procés de treball amb la fotografia com a
mitjà– han hagut d’introduir-se en l’imaginari de Xavier Escribà i, més
escadusserament, Escribà en el d’ells. “El projecte es construirà a partir
del diàleg. És un procés misteriós. No ens coneixíem abans i fins al
final no sabrem el resultat. Si alguna cosa es pot dir, es dirà al final, la
curiositat marca el camí”, expliquen els protagonistes de la història.
I el resultat ha estat celebrar l’abril de Setmana Santa amb unes
minimones de pascua en forma de dolços: obres d’art comestibles
basades en els colors, les textures i les densitats de les pintures i
“escultures” de Xavier Escribà, que sempre diu en veu alta que haguès
volgut ser cuiner –el seu cognom, ni que sigui per casualitat, té referència
al món de l’alta pastisseria– i que si d’algun gust o categoria són els
seus artefactes creatius, de saturat i punyent cromatisme i estratificada
composició, és dins el món de les postres i els dolços. Així es posa
de manifest a la mostra, amb un graffiti d’en Pere Arpa glossant la
construcció del dolç d’art i on intencionadament volem que les fronteres
entre art i gastronomia desapareixin. I perquè no, menjar-se una obra
d’art, com Antoni Miralda o un altre referent de l’eat art, Lluís Vilà, ens
feia menjar una escultura de pa “La Maria de les trenes”. Així doncs, I
per postres? en aquesta exposició tindrem uns Hiperpostres de primer
nivell, ens mengem literalment l’Art.
ARTISTES AMICS
ART I PAISATGE
FUNDACIÓ LLUÍS COROMINA. C. Girona, 161 - 17820 Banyoles (Girona).
T. 972 58 34 77 - fundacio@fundaciolluiscoromina.org - fundacio@fundaciolluiscoromina.cat - Avís legal
T. 972 58 34 77 - fundacio@fundaciolluiscoromina.org - fundacio@fundaciolluiscoromina.cat - Avís legal
