“Els antiplats” d’Andreu Carulla

Treballar al costat d’un homenot inquiet, vital, creatiu i apassionat éssempre motiu de satisfacció i, com no, de contagi positiu. El talent i el treball constant d’aquesta banyolí – català que comença a traspassar fronteres no deixa ningú indiferent. Per aquesta raó, el restaurant El Celler de Can Roca de Girona, que està esdevenint el nou elbulli amb segell propi, es va fixar en ell per introduir-lo en el seu ecosistema creatiu. El resultat ha esdevingut una sèrie d’ “antiplats” que són part del complexa mecanisme de producció simbòlica de la nova cuina contemporània. Còdols de riu que són suport i, alhora, signe distintiu d’un restaurant i d’una família; fanalets que embolcallen la llum platònica de la creativitat del menjar, mentre exhibeixen una epidermis en forma de globus terraqui o, per arrodonir-ho -mai millor dit- un memorable gol de Messi, no apte per merengues, en forma de dolç i sucat per un audiovisual. Plats o antiplats que es barregen amb prototips mai realitzats es barregen en aquesta exposició. La primera d’aquestes característiques de l’autor.
I a tot això hi sumem una nova línia de creació, on el pa es converteix en una làmpadp>a toba. Per tant, es posa de manifest com la mixtura entre Art, disseny industrial i enginyeria es poden fusionar a la perfecció amb ments preclares com les d’Andreu Carulla. És quan dormo que hi veig clar, proclama el poeta J.V.Foix en el seus melanconiosos mots. Carulla fa poesia manufacturada amb precisió artesanal, retrofuturisme d’anticipació i, com no, reconsidera el concepte “Plat”. Ja no és només un espai rodó i planer. Potser remirant cap als nostres ancestres de fa milions d’anys, aquest artefacte es desintegra per tornar-se a refer de mil maneres: menys o igual de funcional però infinitament més creatiu. Els antiplats, com si d’un grup de música es tractès, ens permeten el luxe de mimar les nostres pupil·les i jugar amb els volums i els sentits, com els menuts, deixant un xic de banda la funcionalitat també sempre inherent. Com no!

Ricard Planas Camps, crític d’art

més informació: www.bonart.cat