L’exposició Banyoles a la llum dels JJOO’92 s’ha inaugurat aquest dimecres 26 de juliol a l’Espai Eat Art, amb motiu dels 25 anys de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona i de ser designada Banyoles subseu olímpica. La Fundació Lluís Coromina i l’Ajuntament de Banyoles han coproduït aquesta exposció per donar a conèixer un període clau en la història de Banyoles, de la comarca, de Barcelona i de Catalunya. La mostra compta amb la curadoria i guió de Joan Solana, disseny de Lluís Vila, coordinació d’Eva Collell, direcció fotogràfica de Pere Duran, direcció videogràfica de Xavier Pérez, disseny gràfic de Pere Álvaro i direcció general de Ricard Planas, i es podrà veure fins al 30 de setembre.
Durant l’acte, en què hi van assistir nombroses personalitats, l’exalcalde de Banyoles i curador de la mostra Joan Solana va afirmar que el gran benefici va ser la inversió que va permetre fer obres “absolutament imprescindibles”.
I és que, el que posa de manifest aquesta exposició són les intervencions ecològiques, paisatgístiques, urbanes i socials que va patir Banyoles i comarca durant la preparació per acollir les proves olímpiques, a partir del 1989. En total, catorze intervencions, la més important, l’autovia i la variant, que van ser factors de desenvolupament econòmic i d’obertura cultural; un benefici més enllà de l’esport i de les instal·lacions esportives. També va ser clau el canvi de la façana nord de la ciutat, o la creació de la Vila Olímpica, que suposava un nou model d’edificació per a la ciutat. Així mateix, la creació del pavelló poliesportiu, un equipament que s’esperava des de feia molts anys, ubicat al costat de l’estany. També es va dur a terme un nou Club Natació Banyoles, que va passar de ser un edifici amb aluminosi a un complex poliesportiu que ha esdevingut un referent internacional, i es va crear el Teatre Municipal, una reivindicació de feia temps. Carrers, places i altres indrets també van patir diverses transformacions, convertint Banyoles en una ciutat amb un nou concepte, molt més modern. Una transformació cabdal i que avui encara serveix per posicionar el territori.