{"id":1877,"date":"2014-04-15T14:47:32","date_gmt":"2014-04-15T14:47:32","guid":{"rendered":"http:\/\/fundaciolluiscoromina.org\/?p=1877"},"modified":"2014-04-15T14:47:32","modified_gmt":"2014-04-15T14:47:32","slug":"dialeg-entre-art-i-gastronomina-xavier-escriba-ca-larpa-dema-16-dabril-a-les-19h-inauguracio","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/fundaciolluiscoromina.org\/index.php\/2014\/04\/15\/dialeg-entre-art-i-gastronomina-xavier-escriba-ca-larpa-dema-16-dabril-a-les-19h-inauguracio\/","title":{"rendered":"Di\u00e0leg entre art i gastronomina (Xavier Escrib\u00e0 + Ca l’Arpa) dem\u00e0 16 d’abril a les 19h inauguraci\u00f3 Espai Eat Art"},"content":{"rendered":"

\"Imatge\"<\/a><\/p>\n

Que aix\u00f2 no \u00e9s una exposici\u00f3 convencional, queda bastant pal\u00e8s<\/div>\n
quan es mira amb retrospectiva tota la documentaci\u00f3 desglossada en<\/div>\n
aquest opuscle i en l\u2019exposici\u00f3 derivada que ara presentem sota el t\u00edtol<\/div>\n
\u201cI per postres? Hiperpostres\u201d. I malgrat que no hem inventat la sopa<\/div>\n
d\u2019all, ens agrada donar noves din\u00e0miques a l\u2019espai eat art – fundaci\u00f3<\/div>\n
llu\u00eds coromina que durant m\u00e9s de tres anys ha acollit, fins i tot, la<\/div>\n
recreaci\u00f3 d\u2019un restaurant. I \u00e9s que la din\u00e0mica del fet contemporani<\/div>\n
sap que, en el proc\u00e9s de construcci\u00f3 de les idees i dels objectes, hi<\/div>\n
rau tanta import\u00e0ncia com en el resultat final. El cam\u00ed, el proc\u00e9s com<\/div>\n
a aprenentatge i com a obra d\u2019art. Nosaltres, per\u00f2, hem volgut que<\/div>\n
tan el proc\u00e9s com el resultat final es donessin la m\u00e0 cohesionant dues<\/div>\n
tradicions de la contemporane\u00eftat art\u00edstica. Per aquest motiu, convidem<\/div>\n
a Xavier Escrib\u00e0 a instal\u00b7lar-se durant els mesos de febrer i mar\u00e7 a dins<\/div>\n
la pr\u00f2pia sala d\u2019exposicions, posant al descobert les seves intimitats.<\/div>\n
Una manera de fer que t\u00e9 precedents recents, com quan l\u2019artista Evru<\/div>\n
va ocupar el Macba o el propi periple que est\u00e0 desenvolupant Escrib\u00e0<\/div>\n
i que ja l\u2019ha condu\u00eft per diferents museus i centres de Catalunya per<\/div>\n
instal\u00b7lar-s\u2019hi, obrint l\u2019estudi en un acte de nomadisme ben ent\u00e8s i de<\/div>\n
despullament, sense complexos de la seva manera de treballar. Un<\/div>\n
manera de fer que indaga i experimenta amb la pintura fins a arribar<\/div>\n
al punt d\u2019eliminar el marc i el bastidor alliberant-se aix\u00ed dels l\u00edmits de la<\/div>\n
composici\u00f3 tradicional. L\u2019artista no concep la tela com a suport o base<\/div>\n
sobre la qual \u00fanicament pintar, sin\u00f3 com un cos viu i voluble, i defuig<\/div>\n
la noci\u00f3 d\u2019obra pict\u00f2rica com a finestra. Aix\u00ed, doblega i gira la tela, la<\/div>\n
desconstrueix despr\u00e9s d\u2019haver-la constru\u00eft i la transforma tot sovint en<\/div>\n
escultures.<\/div>\n
Fins aquest moment l\u2019Art s\u2019evidencia i, a m\u00e9s, ho fa amb un artista de<\/div>\n
primer nivell catal\u00e0, amb enorme projecci\u00f3, i fent que crei una nova<\/div>\n
casa-taller en un espai que normalment \u00e9s de tr\u00e0nsit. I si b\u00e9 l\u2019Art \u00e9s o<\/div>\n
potser aliment per l\u2019\u00e0nima, on \u00e9s la relaci\u00f3 amb Eat m\u00e9s gastron\u00f2mic,<\/div>\n
el que fa especial aquest centre banyol\u00ed? En aquest punt \u00e9s on entren a<\/div>\n
la platea el cuiner Pere Arpa \u2013a banda, llicenciat en arts\u2013 i la fot\u00f2grafa<\/div>\n
Montse Lao, un matrimoni que regenta el restaurant Ca l\u2019Arpa, amb<\/div>\n
una estrella Michelin. Un luxe i un m\u00e8rit d\u2019espai que Banyoles i la<\/div>\n
comarca t\u00e9 com a referent culinari. Un local que est\u00e0 acostumat a relatar<\/div>\n
el menjar elevat a la categoria d\u2019art ef\u00edmer, tot trencant les normes<\/div>\n
establertes, com ho han fet elbulli o el celler de can roca, els altres<\/div>\n
dos restaurants de refer\u00e8ncia que han passat per les sales de l\u2019espai<\/div>\n
eat art. En els seus casos, el maridatge va ser entre escultura, disseny<\/div>\n
industrial i gastronomia. Doncs b\u00e9, Pere Arpa i Montse Lao \u2013que ha<\/div>\n
fet un acurat seguiment del proc\u00e9s de treball amb la fotografia com a<\/div>\n
mitj\u00e0\u2013 han hagut d\u2019introduir-se en l\u2019imaginari de Xavier Escrib\u00e0 i, m\u00e9s<\/div>\n
escadusserament, Escrib\u00e0 en el d\u2019ells. \u201cEl projecte es construir\u00e0 a partir<\/div>\n
del di\u00e0leg. \u00c9s un proc\u00e9s misteri\u00f3s. No ens coneix\u00edem abans i fins al<\/div>\n
final no sabrem el resultat. Si alguna cosa es pot dir, es dir\u00e0 al final, la<\/div>\n
curiositat marca el cam\u00ed\u201d, expliquen els protagonistes de la hist\u00f2ria.<\/div>\n
I el resultat ha estat celebrar l\u2019abril de Setmana Santa amb unes<\/div>\n
minimones de pascua en forma de dol\u00e7os: obres d\u2019art comestibles<\/div>\n
basades en els colors, les textures i les densitats de les pintures i<\/div>\n
\u201cescultures\u201d de Xavier Escrib\u00e0, que sempre diu en veu alta que hagu\u00e8s<\/div>\n
volgut ser cuiner \u2013el seu cognom, ni que sigui per casualitat, t\u00e9 refer\u00e8ncia<\/div>\n
al m\u00f3n de l\u2019alta pastisseria\u2013 i que si d\u2019algun gust o categoria s\u00f3n els<\/div>\n
seus artefactes creatius, de saturat i punyent cromatisme i estratificada<\/div>\n
composici\u00f3, \u00e9s dins el m\u00f3n de les postres i els dol\u00e7os. Aix\u00ed es posa<\/div>\n
de manifest a la mostra, amb un graffiti d\u2019en Pere Arpa glossant la<\/div>\n
construcci\u00f3 del dol\u00e7 d\u2019art i on intencionadament volem que les fronteres<\/div>\n
entre art i gastronomia desapareixin. I perqu\u00e8 no, menjar-se una obra<\/div>\n
d\u2019art, com Antoni Miralda o un altre referent de l\u2019eat art, Llu\u00eds Vil\u00e0, ens<\/div>\n
feia menjar una escultura de pa \u201cLa Maria de les trenes\u201d. Aix\u00ed doncs, I<\/div>\n
per postres? en aquesta exposici\u00f3 tindrem uns Hiperpostres de primer<\/div>\n
nivell, ens mengem literalment l\u2019Art.<\/div>\n
<\/div>\n
\"Imatge\"<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Que aix\u00f2 no \u00e9s una exposici\u00f3 convencional, queda bastant pal\u00e8s quan es mira amb retrospectiva tota la documentaci\u00f3 desglossada en …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[],"class_list":["post-1877","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-historic"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/fundaciolluiscoromina.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1877","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/fundaciolluiscoromina.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/fundaciolluiscoromina.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/fundaciolluiscoromina.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/fundaciolluiscoromina.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1877"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/fundaciolluiscoromina.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1877\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/fundaciolluiscoromina.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1877"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/fundaciolluiscoromina.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1877"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/fundaciolluiscoromina.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1877"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}