El Castell de Benedormiens de Castell d’Aro exhibeix des del passat 8 d’abril una exposici\u00f3 dels darrers treballs creats per l’artista Llu\u00eds Vil\u00e0. L’acte va comptar amb la pres\u00e8ncia del president de la fundaci\u00f3, Llu\u00eds Coromina, i de l’alcalde del municipi, Joan Giraut, entre altres. La mostra, sota la curadoria del cr\u00edtic i director de la fundaci\u00f3, Ricard Planas, es titula Absolut, es pot veure fins al 7 de maig i presenta pintures, escultures i baixos relleus.<\/p>\n
En el seg\u00fcent text de la cr\u00edtica d’art Pilar Parcerisas es d\u00f3na a con\u00e8ixer un rep\u00e0s sobre la figura d’aquest creador.<\/p>\n
Hi ha \u00e9ssers extraordinaris, rara avis<\/i> en l\u2019\u00e0mbit de la creativitat, que fagociten la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia, que devoren la seva mina interior per extreure\u2019n all\u00f2 m\u00e9s preuat i deixar una muntanya de detritus a un costat, talment com les mines de cristalls de sal. Llu\u00eds Vil\u00e0 (Banyoles,1952-2010) \u00e9s un d\u2019aquests casos \u00fanics, la creativitat del qual es desenvolup\u00e0 des d\u2019una metaf\u00edsica org\u00e0nica interna que acab\u00e0 lliurant un repertori d\u2019obra fruit de la seva relaci\u00f3 amb el menjar i altres funcions org\u00e0niques, com ara digerir o excretar, en el marc d\u2019una maquin\u00e0ria po\u00e8tica molt pr\u00f2pia i dif\u00edcil d\u2019igualar. El pa, en diferents formats modelant personatges a Entrep\u00e0 enllu\u00eft <\/i>en una gran instal\u00b7laci\u00f3 a la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3 l\u2019any 1984, va ser la meva primera experi\u00e8ncia amb un artista tocat antropol\u00f2gicament per la seva pr\u00f2pia geografia: un llac tect\u00f2nic i llegendari com el de Banyoles, amb tanta for\u00e7a per als seus habitants com ho \u00e9s la tramuntana per als de l\u2019Empord\u00e0.<\/p>\n
Despr\u00e9s, vaig poder veure els seus treballs de disseny pop en discoteques de la zona, les sand\u00e0lies de carn o d\u2019escarola, fent honor a la tradici\u00f3 de la sabateria familiar o una bicicleta est\u00e0tica amb una pantalla\/paisatge que anava movent-se de dreta a esquerra mentre es moguessin els pedals. A dins d\u2019un armari, una camisa de senyor feta de pa. A la Sala Montcada de Barcelona present\u00e0 una escultura musical mec\u00e0nica titulada Zero Growth Concert <\/i>(1985), una m\u00e0quina girat\u00f2ria amb plats blancs i culleres a la manera d\u2019una machine c\u00e9libataire<\/i> d\u2019un \u00e0pat gegant\u00ed blanc, buit, que nom\u00e9s ha tingut lloc en l\u2019absolut.<\/p>\n
El pa era una de les seves obsessions que ha perdurat en tota la seva llarga i alhora estroncada traject\u00f2ria. Poques hores abans de morir de manera inesperada i sorprenent per a tots, em va trucar per encarregar-me un text per a un llibre que tenia al cap. La documentaci\u00f3 m\u2019arrib\u00e0 dos dies despr\u00e9s de la seva mort. \u00c9s el dossier que ara he obert per escriure aquestes ratlles i rellegir un dels seus darrers treballs: les pintures dedicades a l\u2019Absolut<\/i>.<\/p>\n
Llu\u00eds Vil\u00e0 sabia tractar els temes m\u00e9s foscos de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una manera di\u00e0fana i il\u00b7luminada, en qu\u00e8 la foscor es tornava llum. I aix\u00ed va ser la seva darrera etapa, una evoluci\u00f3 cap a l\u2019absolut<\/i>, cap a una anul\u00b7laci\u00f3 del color. De fet, com a escultor s\u2019emparava en els \u00f2xids, els marrons, els ocres o els vernissos. En aquestes darreres obres datades moltes el 2009, il\u00b7luminades pel gest, les superposicions, les transpar\u00e8ncies, apareix un intent sublimat de lliurar-se a l\u2019univers, de jugar amb la geometria com a base d\u2019un llenguatge gestual org\u00e0nic, com a Escapada de l\u2019\u00e0nima<\/i> (2009) o a Uni\u00f3 material I<\/i> i a Uni\u00f3 material II<\/i>, aparentment abstractes. Mai ens va fer la sensaci\u00f3 que Llu\u00eds Vil\u00e0 busqu\u00e9s l\u2019abstracci\u00f3, sin\u00f3 m\u00e9s aviat una espiritualitat per expressar l\u2019interior de l\u2019\u00e0nima org\u00e0nica que no t\u00e9 cap m\u00e9s receptacle que el cos i les seves funcions, com ho demostra la s\u00e8rie Absolut footing <\/i>(2009) o l\u2019obra Coraz\u00f3n, coraz\u00f3n <\/i>(2009), premonit\u00f2ria de la seva mort. Recuperar la mem\u00f2ria d\u2019aquest treball al Castell de Benedormiens era una tasca del tot necess\u00e0ria.<\/p>\n
M\u00e9s informaci\u00f3: bonart<\/a><\/p>\n
![\"Exposici\u00f3](\"http:\/\/www.fundaciolluiscoromina.org\/wp-content\/uploads\/2017\/04\/Expo-Absolut-Castell-Aro-P8-1024x683.jpg\")
<\/a>![\"Exposici\u00f3](\"http:\/\/www.fundaciolluiscoromina.org\/wp-content\/uploads\/2017\/04\/Expo-Absolut-Castell-Aro-P11-1024x683.jpg\")
<\/a>