El t\u00edtol d\u2019aquesta reflexi\u00f3 no m\u2019agrada gens per\u00f2 el mantinc per cridar l\u2019atenci\u00f3 sobre una q\u00fcesti\u00f3 molt debatuda: que tot passa a Barcelona ciutat i que a les comarques del pa\u00eds no es fa res i que, si s\u2019hi fa quelcom, passa totalment desapercebut a la ciutat i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, a la resta del pa\u00eds. Nom\u00e9s seria efectiu el que succeeix a Barcelona. S\u2019ha de demostrar que aix\u00f2 no \u00e9s veritat: que a comarques hi ha una tremenda, extraordin\u00e0ria activitat \u2013en tots els terrenys, culturals i comercials\u2013, i per verificar-ho nom\u00e9s cal anar a les comarques, al pa\u00eds profund, a les noves centralitats.<\/p>\n
\u00c9s el que ara m\u2019he trobat amb la nova Fundaci\u00f3 Llu\u00eds Coromina de Banyoles, endegada i impulsada per Llu\u00eds Coromina, home de negocis, col\u00b7leccionista i mecenes d\u2019art contemporani, i dirigida per Ricard Planas, director de Bonart.<\/p>\n
Per aquesta ocasi\u00f3 i per concentrar-nos, ens centrem en les activitats expositives i enunciatives d\u2019accions similars que tenen lloc, des de fa un temps, a l\u2019esmentada fundaci\u00f3 banyolina i que el dia 19 d\u2019octubre obrir\u00e0 la muse\u00eftzaci\u00f3 d\u2019una part de l\u2019edifici El Puntal, el Llu\u00eds Vil\u00e0 Showroom amb obres de Carles Fontser\u00e8, Rafael Marquina i Llu\u00eds Vil\u00e0. Actualment, ens \u00e9s factible assistir a l\u2019oferta d\u2019un c\u00famul important\u00edssim d\u2019obra de Llu\u00eds Vil\u00e0, artista nat a la vila banyolina el 1952 i traspassat l\u2019any 2010. La seva obra se\u2019ns mostra realment d\u2019excepci\u00f3, molt individualitzada i elaborada amb un criteri molt personal del que pot ser la creativitat pl\u00e0stica i dels mitjans i recursos per portar-la a terme. D\u2019antuvi entengu\u00e9, potser intentant fer real la boutade de Dal\u00ed, que l\u2019art havia de ser comestible o no ho seria (no \u00e9s tan forassenyada la cosa perqu\u00e8 l\u2019art tamb\u00e9 \u00e9s nodriment), que era la realitat natural la que havia d\u2019oferir els elements, la base i la intenci\u00f3 de la plasticitat del nostre entorn i temps. Aix\u00ed, l\u2019acci\u00f3 creativa podia entendre\u2019s com una funci\u00f3 energ\u00e8tica personal ensems que digestiva. Obvi, les obres executades per Vil\u00e0 esdevenien for\u00e7osament ef\u00edmeres; per\u00f2 l\u2019impacte que exercien era el b\u00e0sic per a tota experi\u00e8ncia est\u00e8tica: commoure sensacions i provocar sentiments contrastats. Una actitud fins a cert punt surrealista per\u00f2 tamb\u00e9, per les connexions que an\u00e0 assolint, corporal, en el sentit d\u2019Antonin Artaud: indifer\u00e8ncia entre art, sensacions, emocions i vida, amb les conseq\u00fc\u00e8ncies totals que pugui comportar; una mena de body art directe i molt testimonial.<\/p>\n
L\u2019obra de Llu\u00eds Vil\u00e0 esdevingu\u00e9 \u2013impulsat o endegat en moltes ocasions per l\u2019empenta de certs i especials autors literaris, com ara Borges\u2013 vital, visceral, org\u00e0nica, i penetr\u00e0 pels arcans del que tamb\u00e9 s\u2019ha anomenat art de la lletjor, una manifestaci\u00f3 est\u00e8tica sense els additius dels indicatius cl\u00e0ssics: ordre, proporci\u00f3, mesura, equilibri i ponderaci\u00f3. En les manifestacions dites pl\u00e0stiques de Vil\u00e0 tot hi \u00e9s exagerat, descompassat, fora de lloc des de la percepci\u00f3 serena del que cal entendre com a realitat. Els materials de suport, en l\u2019obra de Vil\u00e0, acostumen a ser els de la m\u00e9s innovadora tecnologia dels pl\u00e0stics sint\u00e8tics (excepte els elements evidentment naturals, que hi s\u00f3n amb l\u2019esterilitzaci\u00f3 adequada); la visualitzaci\u00f3, per\u00f2, \u00e9s la d\u2019una realitat biol\u00f2gica, org\u00e0nica, nom\u00e9s acceptable des d\u2019una visi\u00f3 esbiaixada.<\/p>\n
En Vil\u00e0 \u00e9s un dels nostres agosarats artistes internacionals de qui haur\u00edem oblidat la riquesa formal creativa. Cal retenir-lo en la recerca de l\u2019artificialitat de les formes pl\u00e0stiques presents que vehiculen els nostres sentiments. Potser ens caldr\u00e0 travessar les seves formalitzacions per adonar-nos de l\u2019equivalent i equiparable detritus moral que se\u2019ns atribueix. \u00c9s la\u00a0 pretesa responsabilitat moral de l\u2019art, que caldria entendre nom\u00e9s com un cant a les formes, les que siguin.
\nL\u2019altre treball que se\u2019ns ofereix amb abund\u00e0ncia i des d\u2019aspectes ins\u00f2lits de la seva producci\u00f3 creativa s\u00f3n les escultures de Rafael\u00a0 Marquina (1921-2013), el c\u00e8lebre dissenyador de les internacionals setrilleres. Per\u00f2 ara assistim als moments, els seus espais escult\u00f2rics, en qu\u00e8 se\u2019ns ofereix com un artista pl\u00e0stic en tota la seva dimensi\u00f3, i observem que el que realment l\u2019ocupava i preocupava era el domini del buit. Un disseny \u00e9s una construcci\u00f3 que funciona en la seva totalitat: des del setrill a l\u2019espai vital.
\nEl tercer element present \u00e9s el d\u2019un altre banyol\u00ed d\u2019adopci\u00f3 \u2013vivia a Porqueres\u2013, en Carles Fontser\u00e8 (1916-2007). Home comprom\u00e8s per excel\u00b7l\u00e8ncia, aix\u00ed es comport\u00e0 des que va crear els cartells per la causa republicana i revolucion\u00e0ria fins aquelles fotografies de les ciutats del m\u00f3n, fotos en les quals recollia la den\u00fancia social, mostrada a trav\u00e9s dels suports mat\u00e8rics formals propis de l\u2019instrument objectivador de les realitats, que criden l\u2019atenci\u00f3 de la ment i de la sensibilitat dels que les veuen i les viuen. Fontser\u00e8 mai deix\u00e0 anar la realitat, per\u00f2 tampoc oblid\u00e0 mai l\u2019est\u00e8tica.<\/p>\n
Visionem-los tots tres i ens sentirem refor\u00e7ats en la qualitat de les sensacions i de les conviccions.<\/p>\n
-article publicat a Bonart-<\/em><\/p>\n <\/p>\n Reuni\u00f3 del Consell Assessor de Bonart al Mas Marroch, amb pres\u00e8ncia del president de la Fundaci\u00f3. Pere Duran\/Nord<\/p><\/div>\n <\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/www.fundaciolluiscoromina.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/Consell-Ass-Bonart-070.jpg\")
<\/a>