Josep Bartolí: ‘Els carrers seran sempre nostres’ al Centre Cultural Terrassa

Aquest dijous 2 de novembre s’inaugura l’exposició Els carrers seran sempre nostres, de Josep Bartolí, al Centre Cultural Terrassa, que es podrà veure fins al diumenge 3 de desembre, i en què col·labora la Fundació Lluís Coromina.

Josep Bartolí, com Josep Renau, Carles Fontserè, Antoni Clavé, Miquel Paredes i Josep de Creeft, entre d’altres, és de la generació d’artistes catalans que es va haver d’exiliar per haver combatut a favor de la república durant la guerra civil espanyola del 1936-1939.

Vitalista de pro, primer es va exiliar a França, on va conèixer l’horror dels camps de refugiats, fins al posterior trasllat a Mèxic, on va connectar amb tot el cercle de muralistes mexicans compromesos i revolucionaris i, arrel d’aquest lligam, va tenir una sonada relació sentimental amb l’artista Frida Kahlo, un dels referents de l’art del segle XX. El seu exili va continuar fins al Estats Units, país on acabaria casant-se i residint-hi fins a la seva mort a Nova York, el desembre del 1995. A Nova York va estar en relació permanent amb Carles Fontserè i Josep de Creeft. Nascut a Barcelona el 1910, la seva vida fou un exili constant i va portar al límits la rauxa i seny a favor de les lluites i transformacions socials.

L’obra de Josep Bartolí es particularitza per un expressionisme, d’herència centreeuropea, desbordant, potència cromàtica esclantant, textures i collages juganers a les pintures.

L’exposició està concebuda en diferents blocs temàtics prenent el concepte de píxel i de collage com a eix visual integrador. S’hi exhibaran tres pintures de gran format, propietat de la Generalitat de Catalunya, i, paral·lelament es durà a terme un muntatge on s’exposaran tot de quadres i dibuixos concentrats com si representessin un quadre de quadres, en format de gran mural urbà. Per complementar l’exposició hi haurà documentació i llibres il·lustrats de l’autor, així com un documental inèdit on es dóna la visió artística de l’artista.

Un muntatge que busca l’estètica dels píxels, tot apel·lant al carrer i les parets murals com a símbols, com els grans espais aparadors de difusió de les idees polítiques de tots els temps. “Els carrers sempre seran nostres” era un lema que durant la guerra civil espanyola els republicans van entonar amb força i que els temps moderns ens empenyen a tornar a emprar amb vehemència, pacifisme i intel·ligència.