Raquel Cohen
Nascuda a Chicago (Estats Units), Raquel Cohen és una escultora pionera en la poetització de la llum artificial. Resident durant molts anys de la seva vida a l’Estat espanyol, l’autora va encisar-se amb la màgia lumínica de la Barcelona nocturna contemplada des de Vallvidrera, i més tard va descobrir els efectes curatius, la poesia i la bellesa que podia produir la llum artificial.
El seu art és un pretext per a la indagació sobre els trets essencials i comuns entre les diferents cultures del planeta. Raquel Cohen treballa textures i formes orgàniques, inspirant-se especialment en les formes i espècies aquàtiques, així com en la seva transmutació elèctrica nocturna, com és el cas de les meduses, les algues o els peixos. La dialèctica amb la llum de cada escultura es manté durant el dia gràcies a les textures serenes verdes, grogues i vermelloses, aplicades sobre coure, plàstic o teranyines de filferro curtides pel temps. Tot i així, l’efervescència òptima entre la llum i l’escultura arriba al vespre, quan se’n va la llum del sol i les llums amagades dins l’escultura es van filtrant a través dels porus de la matèria escultòrica, i projecten unes impressionants ombres gravades als murs.
Raquel Cohen podria ser considerada una “escultora de llums”. En la seva obra és predominant la referència escultòrica que ens transmeten les projeccions de llums. Els jocs lumínics que es mouen a la paret adquireixen una tercera dimensió, i l’escultora ho identifica amb el creixement de la naturalesa, amb la que se sent plenament identificada. És precisament en aquesta identificació quan l’artista millor optimitza i desplega el seus cinc sentits i ens ofereix la vessant més fecunda del seu art.