Ahir va fer dos anys de la mort de Lluís Vilà. Un bon poema per recordar-lo. A l’alçada de la seva vàlua humana i artística.
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre.
Salvador Espriu. Cementiri de sinera
Instal.lació d’Àlex Nogué al Centre d’Art Contemporani Bòlit de Girona.