La directora de la Fundació Mona, Olga Feliu, ha estat la protagonista del diàleg en directe d’aquest dijous 4 de juny, juntament amb el director de la Fundació Lluís Coromina, Ricard Planas.
La Fundació Mona és una organització sense ànim de lucre nascuda el 2001 per trobar solucions al tràfic de primats, el seu maltractament en nom del món de l’espectacle i la tinència il·legal al territori. Actualment, la Fundació s’ubica a Riudellots de la Selva, però compta amb un projecte de traslladar-se al Pla de l’Estany: “El ric patrimoni natural i cultural d’aquesta comarca fa que mantinguem l’objectiu de traslladar-hi les nostres instal·lacions, cosa que afavoriria la continuïtat de la nostra fundació”.
Pel que fa a la situació de diferents espècies de primats, segons un estudi recent, de les 500 espècies de primats que existeixen més del 60% estan amenaçades i la resta en un elevat grau de vulnerabilitat. Aquesta situació vol dir que des de les diferents organitzacions que treballen in situ on aquests primats són originaris, hi ha molta feina a fer. I respecte a les organitzacions que estan fora d’aquests països, com ara la Fundació Mona, cal aprofitar la gran capacitat d’arribar a la gent, ja que la majoria de les actuals amenaces provenen dels països d’on no són originaris els primats. Segons Olga Feliu, les principals amenaces són “voler-los com a mascotes o la importació de fusta molt especial que només es pot extreure dels boscos on habiten els primats, principal motiu de la desforestació. Cal una gran conscienciació de la població”.
D’aquesta falta d’equilibri i en la necessitat de minimitzar l’impacte del progrés, Ricard Planas ha posat èmfasi a la relació directa entre la crisi climàtica i la manca de protecció dels ecosistemes naturals que de rebrot provoca pandèmies com la que encara estem vivint. Segons Feliu, en mercats on es ven l’animal viu o mort “hi ha un caldo de cultiu molt propens a desevolupar-se moltes bactèries i, per tant, hi ha una gran transmissió de virus d’unes espècies a les altres”. En aquest punt, Ricard Planas apunta al sacrifici d’animals en relació amb l’alimentació i Feliu detalla que per alimentar la població mundial “fa falta desforestar milions d’hectàrees perquè els animals puguin pasturar”.
El model dels zoos del segle XXI centren els següents minuts de conversa. Feliu destaca la incertesa que provocaria el fet de prescindir dels zoològics: “Molts zoològics s’estan transformant. Les administracions públiques han de reaccions en el cas d’aquells zoos on la situació dels animals és precària i el seu benestar està amenaçat. En aquest sentit, el 2012 vam crear l’associació EARS a nivell europeu de centres de recuperació de fauna exòtica, amb l’objectiu de treballar a nivell de parlament europeu, el tema fronterer d’entrada d’animals”.
Una de les qüestions sorgides entre els oients és la de la relació amb els primats. Segons Feliu, un dels aspectes que més l’ha sorprès és l’emotiva salutació de benvinguda que et regalen quan fa dies que no els veus. També sorgeix la preocupació sobre l’experimentació amb animals. Segons Feliu, “si s’experimenta amb animals el que no pot ser és que vagi lligat a qui treu més aviat la vacuna al mercat. El factor econòmic sempre està present i condiciona”.
A la part final de la conversa es van repassar algunes de les col·laboracions entre les dues Fundacions com ara l’exposició Mona amb el Celler de Can Roca, que es va dur a terme a l’Espai Eat Art de la Fundació Lluís Coromina, amb fotografies d’en Francesc Guillamet i la reproducció de la mona de Pasqua de la mà de Jordi Roca. En aquest sentit, Feliu va comentar la importància del mecenatge per tal de poder fer avançar la Fundació i, tal com s’havien proposat des dels inicis, no dependre de les subvencions públiques.
La pròxima conversa en directe serà el dijous 11 de juny a les 18:30 h amb Pere Monràs, fundador i director del Biomimetic Science Institute.