Replicar l’art de Manolo Sierra va ser l’objectiu del sopar tertúlia, que va servir de cloenda de l’exposició de l’empordanès a l’espai eat art lluís vilà. L’obra de Sierra, que proposa escenes de gent menjant en grup, va ser el detonant per fer una cloenda on l’autor va poder explicar tot el que fa referència a la seva obra, la generació d’aquesta i altres variables. La fragmentació de les obres, entre cel i terra, i altres cops més descomposades a l’estil cubista. També es va parlar de referents vius com el pintor britànic David Hockney i la seva manipulació de la realitat emprant tota mena d’estris tecnològics. L’artista també va puntualitzar que la mostra havia esdevingut un excel·lent laboratori per exhibir peces que no s’havia atrevit a presentar mai, moltes de les quals dibuixos d’una factura genial, entre metafísica, surrealisme i expressionisme, tot alhora.
Així mateix, durant el sopar es va passar el testimoni a Andreu Carulla, com a proper a exposar a l’espai eat art. 18 persones van gaudir del primer sopar titulat “Mitraic 1” a dins l’espai, on es va menjar el ja “mític” pa Lluís Vilà fabricat pel forn Can Japet. Durant el menjar també es van presentar els dos vídeos realitzats sobre l’exposició editats pel vídeoartista Carlus Camps.
——————–
MITRAISME. El mitraisme o misteris de Mitra és una religió mistèrica molt difosa en l’Imperi Romà entre els segles I i IV dC en què es rendia culte a una divinitat anomenada Mitra o Mitres i que va tenir especial implantació entre els soldats romans. Existeixen testimoniatges materials de la pràctica d’aquesta religió en nombrosos llocs de l’antic Imperi Romà: a Roma i a Ostia, així com a Mauritània, Britània i les províncies frontereres al llarg del riu Rin i del Danubi, consistents en restes de temples, inscripcions i obres d’art que representen al déu o altres aspectes de la religió. Enfront d’aquesta relativa abundància de restes arqueològiques, són molt escasses les referències en textos clàssics a aquesta religió.[1]
Els orígens d’aquesta religió no es coneixen de forma precisa, encara que els estudiosos coincideixen a afirmar que va arribar al món romà des d’Orient, concretament des d’Àsia Menor.[1] La pràctica del mitraisme, com la de totes les religions paganes, va ser declarada il·legal l’any 391 per l’emperador Teodosi.
BANQUET MITRAIC. Sembla ser que el ritus principal de la religió mitraica era un banquet, que va poder tenir certes similituds amb l’eucaristia del cristianisme. Segons el comentarista cristià Justí el Màrtir, els aliments oferts en el banquet eren el pa i l’aigua, però les troballes arqueològiques apunten al fet que es tractava de pa i vi, com en el ritu cristià. Aquesta cerimònia se celebrava en la part central del mitreu, en la qual dos banquetes paral·leles oferien espai suficient perquè els fidels poguessin reclinar-se, segons la costum romana, per participar del banquet. Els Corbs (Corax) exercien la funció de servidors en els menjars sagrats. El ritu incloïa també el sacrifici d’un toro. També se sacrificaven altres animals.
Un moment del sopar tertúlia amb Manolo Sierra.