Andreu Carulla i Jordi Roca junts en la nova exposició Dishculptur

Ricard Planas, Andreu Carulla i Jordi Roca davant la peça “Món de mons”. A dalt, el nou carretó de postres El Celler de Can Roca en procés de construcció i que s’exposa a l’espai eat art.

Sota el títol Andreu Carulla. Dishculptur x El Celler de Can Roca, l’Espai Eat Art_LLuís Vilà de Banyoles ha presentat avui dia 4 de febrer i fins al 24 de març del 2012, una selecció dels treballs del dissenyador banyolí Andreu Carulla que han nodrit les taules d’El Celler de Can Roca. La mostra exhibeix, entre altres, el projecte Boulder Plate (Plat de roca) creat per al restaurant gironí. Així mateix, es donen a conèixer altres prototips refusats i una sèrie d’eat art fungible -làmpades de pa- creades expressament per aquesta a l’ocasió. També s’exhibiran altres prototips i una sèrie d’”eat art” fungible.

Andreu Carulla (Banyoles, 1979) és un dels valors emergents del disseny nacional. Recentment, ha estat seleccionat per la prestigiosa revista anglesa Wallpaper com un dels dissenyadors joves més prometedors de la península. Els dissenys d’Andreu Carulla s’intregren a la perfecció en l’ecosistema creatiu d’aquest restaurant de referència internacional. Els plats fets de pedra han estat elaborats a partir d’un intercanvi d’influències i referències que absten des del disseny, la cuina, l’experimentació i innovació i donen com a resultat una sèrie d’“antiplats” que són part del complexa mecanisme de producció simbòlica de la nova cuina contemporània.

Els Boulder Plate són els anomenants per Ricard Planas, curador de la mostra, com “dishculptur (platescultura) o els antiplats”, terme que dóna títol a la mostra. Amb aquest concepte, “antiplat o plat escultura”, es planteja una reflexió sobre la funcionalitat del plat, el qual és reinterpretat i recreat des del disseny-escultura, al servei de l’alta cuina. El plat esdevé un artefacte per, com apunta Ricard Planas, “tornar-se a refer de mil maneres: menys o igual de funcional però infinitament més creatiu”.

Com escriu Ricard Planas al text de l’exposició. “Carulla fa poesia manufacturada amb precisió artesanal, retrofuturisme d’anticipació i, com no, reconsidera el concepte “Plat”. Ja no és només un espai rodó i planer. Potser remirant cap als nostres ancestres de fa milions d’anys, aquest artefacte es desintegra per tornar-se a refer de mil maneres (…). Els “antiplats”, com si d’un grup de música es tractès, ens permeten el luxe de mimar les nostres pupil.les i jugar amb els volums i els sentits, com els menuts, deixant un xic de banda la funcionalitat també sempre inherent”.

Links d’interès: El Puntavui (text d’Eva Vàzquez) / bonart cultural (text redacció)