Lluís Vilà “El Congrés de l’Absolut” a l’Arts Santa Mònica de Barcelona

EXPOSICIÓ OBERTA 30 JULIOL – 7 de SETEMBRE 2013 – espai balcó
inauguració dimarts 30 juliol 2013 – 19:00h.

Combinar universos tel·lúricament diferents perquè s’atrapin, per treure’n cosmovisions impossibles. Aquesta és una de les claus per tirar endavant en el coneixement humà. L’artista Lluís Vilà (Girona 1952 – Banyoles 2010) ho va fer amb la sèrie de baixos relleus “El congrés de l’absolut” i l’escriptor Jorge Luis Borges li ho va permetre, escrivint el llibre “El congreso del mundo”, d’on es basa tota la sèrie d’escultures. Un interès del català per aquest relat borgià que sorgeix “primer, perquè era curt i, després, perquè vaig trobar una edició il·lustrada magníficament per l’editor italià Franco Maria Ricci amb mapes tàntrics de l’Índia, que és un pas endavant estètic i que em va esperonar a prosseguir en aquesta línia d’investigació”.

Lluís Vilà va construir aquestes caixes de llum, des del 2008 i fins a pocs dies abans de traspassar, el 2010. Caixes de Pandora per il·luminar-nos vers una gruta on l’estendard de la llibertat esdevé clau, l’estendard vers el pas d’un Homo sapiens a un Homo ex-novo. Per l’artista, aquestes obres “obren unes portes i en tanquen unes altres –formalment i conceptualment–”. És com la lluita per la superació de l’espècie palesada en escultures de resines, que ens mostren els símbols de la decrepitud i, alhora, de l’excel·lència humana. Som matèria i així s’explicita en el fons de les tenebres d’aquesta immersió en dos universos ignots i inquietants, que ens posen davant el mirall de la nostra quotidianitat. Cartografies de l’ànima.

El relat de Borges. Avançat al seu temps i en revolta textual (i filosòfica) permanent, “El congreso” és un conte de Jorge Luis Borges (Buenos Aires, 1899 – Ginebra, 1986) que forma part d’“El libro de arena” (1975). S’hi narra una paradoxa lògica pròpia de l’esfera matemàtica: la història de la preparació d’un utòpic congrés universal. El congrés és el món i, en conseqüència, no té ni origen ni desenllaç unívoc.

Així doncs, un maridatge que reivindica un literat universal, que travessa fronteres, mitjançant una proposta d’un artista punyent amb un discurs global. I és que el repte és combinar el coneixement per amplificar-lo. L’exposició, sota la curadoria de Ricard Planas, ha tingut la col·laboració de l’escriptora Anna Carreras i del periodista Salvador Garcia-Arbós.