Tino Soriano: “La fotografia documental és un bé per a la humanitat”

Tino Soriano, reconegut fotògraf a nivell internacional resident a Banyoles, va ser el protagonista de la quarta xerrada del cicle de converses en directe per Instagram impulsat per la Fundació Lluís Coromina. La xerrada va tenir lloc dijous 21 de maig a la tarda i va donar lloc a un interessant diàleg entre el prestigiós fotògraf i director de la fundació Ricard Planas.

Reconegut per la seva llarga trajectòria i per formar part de l’equip de National Geographic, Tino Soriano és un fotoperiodista internacional que ha dedicat gran part de la seva vida professional a captar amb imatges l’essència de l’ésser humà. Especialitzat en el camp de la medicina i la salut, el fotògraf coneix el món sanitari d’aprop i va parlar de la situació actual i de la importància de la fotografia en temps excepcionals com els que estem vivint.

La conversa va començar amb la controvèrsia que ha generat el Covid19 en el món del fotoperiodisme i la fotografia documentalista, ja que molts professionals s’han preguntat si durant l’estat d’alarma se’ls ha permès fotografiar les coses com realment estaven succeint, o només se’ls ha deixat “ensenyar allò que interessa als mitjans de comunicació i els poders fàctics”. El fotògraf va explicar que considerava que l’impacte i la cruesa causada pel coronavirus no ha pogut estar ben captada ni ben representada pels fotoperiodistes, i va afirmar que aquests han tingut “moltes complicacions per fer correctament el treball de documentalistes”.

Soriano va remarcar que els fotoperiodistes de guerra, que són els que estan acostumats a fotografiar tot tipus de conflictes bèl·lics i situacions extremes arreu del món, són els que han notat i han patit més aquests impediments a l’hora de cobrir la pandèmia. El fotògraf explicava a la Fundació que, fins ara, quan ell i els seus companys de professió captaven la realitat dels conflictes internacionals, la seva visió era vàlida i podien fotografiar qualsevol cosa. En canvi, amb la situació actual, explica que quan aquests mateixos fotoperiodistes internacionals volen cobrir amb imatges la pandèmia dins el seu propi país, dins les seves fronteres, “es troben que hi ha coses que les poden fotografiar i d’altres que no”.

La promoció de la fotografia lliure o fotografia popular també ha estat un dels temes que ha generat més controvèrsia dins el context actual. Durant l’estat d’alarma s’han generat milions i milions d’imatges fetes per persones de tot el món i, segons explicava el fotògraf, això ha fet que es vegi la realitat d’aquesta pandèmia a través dels ulls de tothom. “És una bona proposta, però es genera molta informació i molt material de poca qualitat, poc professional”, va afirmar Tino Soriano. “He trobat a faltar un encàrrec per part dels mitjans de comunicació oficials, o del propi govern espanyol”, i a continuació va reivindicar la necessitat de tenir ajudes per part de fundacions, governs i estaments oficials per poder documentar i cobrir el moment actual, ja que considerava que era “un fet històric tan important com ho va ser en el seu moment la guerra civil espanyola”.

El fotògraf també va fer referència a la situació crítica dels mitjans escrits, i va puntualitzar que alguns mitjans importants com The Guardian o The New York Times estaven canviant la seva estructura per adaptar-se a l’actualitat, i estaven prioritzant la fotografia i la part més visual i digital del mitjà. “És important que la gent entegui que no tots els continguts d’Internet han de ser gratuïts”. En aquest sentit, el fotògraf del National Geographic va remarcar que les imatges són imprescindibles perquè posen els fets i els esdeveniments en el seu lloc, i els situen en el temps i en la memòria de les persones. Per això, Soriano va tornar a afirmar que els governs eren els responsables de crear un arxiu de la història que està succeint en el seu país i va remarcar: “La fotografia documental és un bé per a la humanitat; és la nostra petjada”.

Fent referència al moment actual i la situació que causada pel Covid19, Soriano va afirmar que “existeixen moltes mirades i molt diferents” i va explicar que els representants i líders polítics tenen la seva pròpia mirada. D’aquesta manera, el reconegut fotògraf va destacar la importància de tenir independència dels poders polítics i econòmics, així com d’interpretar la història a través de fotografies fetes per professionals amb experiència i recorregut. “Per això qüestiono que no hi hagi cap encàrrec per part del govern per reflectir la veritable realitat del Covid19 i assegurar una mirada correcta i neutral, amb imatges fetes des de l’objectiu de fotògrafs que tenen un cert grau d’ètica i una trajectòria professional reconeguda”.

“Els fotoperiodistes sou com petits diaris a les xarxes”, va prosseguir Ricard Planas. En aquest sentit, Tino Soriano va apuntar que a les xarxes socials “el perfil del fotògraf s’interpreta com un perfil més global”, i va posar d’exemple el seu compte d’Instagram. Va afirmar que els seus seguidors el segueixen perquè els agraden les seves fotografies, i també per la seva forma de redactar. “Com a fotògraf no estàs venent només una fotografia, també vens una manera de veure el món, i això s’emmarca en el concepte del documentalisme”, va explicar. Soriano també va afegir que la paraula fotògraf ha perdut el significat que tenia, i que avui dia s’hauria de parlar més del concepte professional multimèdia. El fotògraf va acceptar que aquesta nova realitat en el fons és “una trampa mortal”, ja que pot fer que persones professionals i especialitzades es converteixin en simples creadors de continguts.

Per acabar, Tino Soriano va afirmar que tots els fotògrafs documentalistes tenen un tema que els agrada molt a nivell personal i que treballen de forma continuada, i va explicar que “el seu tema predilecte” era el món de la salut i de la medicina. “Probablement sóc l’únic fotògraf que ha dedicat 40 anys de la seva vida a fotografiar aquest món; he fotografiat des de la realitat que viu un nen amb càncer a la que pateix un adult amb problemes renals, i gairebé sempre ho he fet des de l’òptica del personal sanitari”, explicava el fotògraf. “Porto 40 anys fent homenatge a les persones que treballen en el món de la salut”, va afirmar somrient.

La quarta conversa en directe de la Fundació Lluís Coromina va finalitzar amb un diàleg sobre els projectes de futur del fotògraf. Soriano va desvelar que a finals d’any es publicaria un llibre amb les imatges d’aquests 40 anys de trajectòria dedicats a fotografiar el món de la medicina i la salut.

La pròxima conversa en directe tindrà lloc el dijous 4 de juny a les 18:30 h amb Olga Feliu, directora de la Fundació Mona.